Coneixes el pacte del silenci?
Has sentit parlar alguna vegada d’ell?
El mateix nom ja dona pistes, implica que diversos membres de la família acorden, sigui de manera explícita o implícita, ocultar detalls sobre la malaltia d’un familiar, des del diagnòstic fins als tractaments i, en particular, si es tracta d’una etapa pal·liativa.
Avui explorarem la importància de trencar el Pacte de Silenci en l’oncologia i com una comunicació oberta i honesta pot millorar la cura del càncer.
Sota aquest acord de silenci, la preocupació principal sol ser el benestar emocional de la persona que transita per la malaltia. Els familiars sovint opten per ocultar detalls sobre la salut del seu ser estimat per a protegir-lo del que consideren una notícia difícil de processar o un dolor aclaparador. Encara que la intenció és positiva, és crucial considerar les possibles repercussions que això pot tenir en el sistema familiar.
Quan sorgeix un Pacte de Silenci, la intervenció des de la perspectiva psicooncològica es dirigeix cap als familiars en lloc del pacient. Es busca explorar i alleujar les pors subjacents, i ajudar els familiars a expressar-se de manera saludable i ajustada. Així mateix, és essencial estar disponibles per a la persona oncològica, brindant-los suport en el moment de rebre informació (si així ho desitgen). Aquest pacte pot originar-se per diversos motius, com el temor a causar angoixa o la falta de capacitació en comunicació per part dels professionals de la salut. No obstant això, és important reconèixer que el silenci pot generar sentiments de desinformació, ansietat i fins i tot abandó en els pacients. A més, pot obstaculitzar la presa de decisions informades sobre el tractament i afectar negativament l’adherència terapèutica.
El compromís de guardar informació important representa una limitació per a expressar-nos lliurement en presència del nostre ser estimat. Això ens obliga a estar vigilants sobre què diem i davant qui ho diem. Sol·licitem a uns altres que mantinguin en secret el que saben, i així anem construint una xarxa en la qual només aquells que estan al corrent de la situació no tenen permís per a parlar sobre aquest tema.
Des d’aquesta situació, la persona amb càncer a vegades busca calmar la seva angoixa fent preguntes, però sovint rep negatives per part dels seus familiars. En altres ocasions, decideix no preguntar directament perquè sent que està prohibit parlar, igual que els altres membres de la família. Quina paradoxa, veritat?
És important reconèixer que, des d’un lloc d’amor i protecció, creguem una situació d’incomunicació familiar amb conseqüències greus per a la salut mental de totes les parts involucrades: preocupacions no compartides, pors no resoltes, desitjos finals no expressats, comiats no realitzats i conflictes no abordats. Això resulta en aïllament, solitud i sofriment.
El nostre afany per protegir i el temor a causar sofriment danyen la relació i la comunicació. Aquesta dinàmica es desenvolupa amb el pacient en el centre, qui cada vegada és més conscient que alguna cosa està ocorrent al seu al voltant, excepte en casos excepcionals on les capacitats cognitives de la persona es vegin afectades. És essencial que els professionals de la salut reconeguin la importància d’una comunicació oberta i honesta en la cura del càncer, oferint suport emocional i emprant estratègies per a millorar la comunicació amb els pacients oncològics. Això inclou escoltar activament, validar les emocions del pacient, utilitzar un llenguatge clar i proporcionar informació en etapes per a evitar aclaparar-lo, així com permetre que els pacients participin activament en la presa de decisions sobre la seva atenció mèdica i respectar les seves preferències individuals.
En prioritzar la comunicació oberta i honesta, podem ajudar a les persones que transiten per la malaltia a sentir-se més informades, empoderades i secundades al llarg del seu viatge amb el càncer. Al final, la comunicació efectiva no sols millora l’experiència del malalt, sinó que també pot tenir un impacte positiu en els resultats clínics i en la qualitat de vida.
Espero que aquesta informació t’aporti calma,
Si perceps una mar de dubtes i incertesa soc aquí per a tu també.
Una abraçada,
Sara
